Marxant una de Murphy en bicicleta

Que millor que inaugura el blog amb una vivència actual d'un membre de GAFE.
Doncs si , aquesta tarda m'he enrecordat del meu amic Murhpy. Como cada dimarts després d’arribar a casa i deixa les coses de la facultat i agafar el dinar he baixat fins la feina en bici. Temperatura de primavera, amb màniga curta i flipant amb la poca traça i la mala llet de la gent gran, i com no amb la "generositat" femenina.

Innocent de mi he treballat tota la tarda sense saber el que el meu destí em deparava. Però un cop mes, al sortir de la feina, el destí a tornat a jugar amb mi.
Desprès de deslligar la bicicleta del garatge i pujar-la per la rampa m’he donat conta que estava plovent. Potser no molt, però el suficient per quedar ben xop durant els 45 min de viatge que m’esperaven fins a casa. Així doncs he decidit tornar-la a baixar i lligar per anar caminant a casa, però poder caminar per sota els balcons i mullar-me el menys possible.

Si si, els que em coneixen ja saben que ha passat desprès. Efectivament, quan he sortit del garatge havia acabat de ploure. M'he mullat menys que els embassaments catalans, fins el punt de no caurem ni una trista gota en tot el trajecte, i sense tenir que amagar-me sota els balcons.
Com diuen alguns "No hay lluvia que por bicicleta no se vaya".

Suposo que ara no us preguntareu mai mes, perquè pertany a aquests prestigios club.